“I no sabíem que la que estava enfront
era companya de trinxera.
Que serà ella qui, sense conéixer-me, eixirà al carrer
a deixar-se la veu per mi.
Que serà ella qui caminarà al meu costat quan,
encara que em faça ràbia admetre-ho,
senta terror de caminar sola de nit.

Individualitzades i en constant competició
ens tenien ocupades.
Però estem més despertes que mai.”

“Ara puc dir convençuda
que he decidit unir-me a l’aquelarre
de bruixes que volen sense granera,
les que molesten, les que saben més del compte,
les que es qüestionen la societat
tal com està construïda.
Hem estat atacades i perseguides
durant tota la història;
però atenció, perquè estem aprenent
a controlar el foc de la foguera”.